1. Què és la sociolingüística?. Quina és la seua relació amb les dues disciplines que li donennom?2. Què és la variació lingüística? De quins factors depén? Quina diferència hi ha entre variació ivarietat? Quines classes de varietats existeixen?3. A quin procés s’anomena normativització lingüística?. Ha sigut el mateix per a totes lesllengües? Què implica el concepte de normalització lingüística? Quina relació hi ha entre elsdos conceptes, normalització i normativització?4. Quin és l'objectiu bàsic de la normativa i de l’estàndard ?. Per què diem que la normativa téa veure amb la correcció i l'estàndard amb l’adequació?5. Quantes modalitats normatives existeixen en la llengua catalana?. Ens quins dialectes es basacadascuna? Quin tipus de característiques lingüístiques són trets distintius?6. Què predomina al món des d'un punt de vista quantitatiu, les llengües majoritàries o lesminoritàries? Posa'n tres exemples de cada.7. Quin criteri descriu millor la situació sociolingüística d'una llengua, el quantitatiu o elqualitatiu? Quin és absolut i quin és relatiu? Per què? Quines categories es deriven del'aplicació de cada un dels dos criteris?8. Llig l’article “De llengües minoritàries i minoritzades” de la lingüísta Carme Junyent, quetrobaràs a AULES i resumeix breument el seu contingut.9. Quins tipus de multilingüisme hi ha? Defineix “conflicte lingüístic” i “substitució lingüística” ?10. Què s’entén per política lingüística? Quines cinc classes principals de política lingüística hiha? Dels cinc models, quins són els que promouen més la diversitat lingüística? Quins són elsque la promouen menys? Afig dos exemples de cada un dels cinc models de políticalingüística. Pots buscar informació sobre qualsevol estat del món.11. Què vol dir que una política pot ser activa o passiva? Penses que en els dos casos quiexerceix la política pren una decisió? Per què? Quina relació hi ha entre política lingüística iplanificació lingüística?12. Per què podem afirmar que el domini lingüístic del català està fragmentat legislativament?13. Quina llei va establir l'obligatorietat d'estudiar valencià i la possibilitat d'usar-lo com a llenguavehicular? Una cosa és que el valencià siga una assignatura obligatòria i una altra que sigallengua vehicular. Explica la diferència a partir de la teua pròpia experiència personal.14. Quina importància té una radiotelevisió pública per a la difusió d'una llengua minoritzada?15. Quan es va crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i amb quins objectius?

La sociolingüística és la disciplina que estudia la relació entre la llengua i la societat, analitzant com els factors socials influeixen en l'ús i la variació lingüística. La seua relació amb la lingüística i la sociologia és estreta, ja que combina elements de l'estudi del llenguatge (lingüística) amb l'anàlisi de les estructures socials i les interaccions humanes (sociologia).

La variació lingüística es refereix a les diferències en l'ús de la llengua entre diferents grups de parlants o en diferents contextos. Depén de factors com la regió geogràfica, l'edat, el gènere, la classe social, i la situació comunicativa. La diferència entre variació i varietat és que la variació es refereix als canvis dins d'una llengua, mentre que una varietat és una forma específica de la llengua que es parla en una determinada comunitat. Les classes de varietats inclouen dialectes, registres, i estils.

La normativització lingüística és el procés d'establir normes per a l'ús correcte d'una llengua. No ha sigut el mateix per a totes les llengües, ja que depén de la història i la situació sociopolítica de cada llengua. La normalització lingüística implica l'ús generalitzat i acceptat d'una llengua en tots els àmbits de la societat. La relació entre normalització i normativització és que la normativització és una part del procés de normalització.

L'objectiu bàsic de la normativa és establir regles per a l'ús correcte de la llengua, mentre que l'estàndard busca una forma de llengua que siga adequada per a tots els parlants. La normativa té a veure amb la correcció perquè defineix què és correcte o incorrecte, mentre que l'estàndard té a veure amb l'adequació perquè busca una forma de llengua que siga acceptada i utilitzada per la majoria.

En la llengua catalana, existeixen diverses modalitats normatives basades en diferents dialectes, com el català central, el valencià, i el balear. Les característiques lingüístiques distintives inclouen diferències en la pronunciació, el vocabulari, i la gramàtica.

Des d'un punt de vista quantitatiu, predominen les llengües minoritàries. Exemples de llengües majoritàries són l'anglès, el xinès mandarí, i l'espanyol. Exemples de llengües minoritàries són el basc, el gaèlic escocès, i el català.

El criteri qualitatiu descriu millor la situació sociolingüística d'una llengua perquè considera factors com l'ús, la prestigi, i la funcionalitat de la llengua. El criteri quantitatiu és absolut perquè es basa en el nombre de parlants, mentre que el qualitatiu és relatiu perquè depén de la situació específica de cada llengua. Les categories derivades del criteri quantitatiu inclouen llengües majoritàries i minoritàries, mentre que les del criteri qualitatiu inclouen llengües dominants, subordinades, i en perill d'extinció.

L'article de Carme Junyent tracta sobre les diferències entre llengües minoritàries i minoritzades, destacant com les polítiques lingüístiques i les actituds socials poden afectar la vitalitat d'una llengua.

Hi ha diversos tipus de multilingüisme, com el multilingüisme individual, familiar, i social. El conflicte lingüístic es refereix a la competència entre llengües en un mateix territori, mentre que la substitució lingüística és el procés pel qual una llengua és reemplaçada per una altra en una comunitat.

La política lingüística és l'acció governamental destinada a influir en l'ús de les llengües. Les cinc classes principals de política lingüística són: assimilacionista, integracionista, de manteniment, de revitalització, i de protecció. Els models que promouen més la diversitat lingüística són els de manteniment i de revitalització, mentre que els que la promouen menys són els assimilacionistes i integracionistes. Exemples de política assimilacionista són França i Turquia; de política integracionista, els Estats Units i el Brasil; de política de manteniment, Suïssa i Bèlgica; de política de revitalització, Irlanda i Gal·les; i de política de protecció, el Canadà i Finlàndia.

Una política pot ser activa si implica accions concretes per promoure o protegir una llengua, o passiva si no intervé directament en l'ús de la llengua. En ambdós casos, qui exerceix la política pren una decisió, ja que fins i tot la inacció és una forma de decisió. La relació entre política lingüística i planificació lingüística és que la primera estableix els objectius i la segona defineix les accions concretes per assolir-los.

El domini lingüístic del català està fragmentat legislativament perquè les diferents regions on es parla tenen lleis i normatives diferents que regulen l'ús de la llengua.

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) va establir l'obligatorietat d'estudiar valencià i la possibilitat d'usar-lo com a llengua vehicular. La diferència entre ser una assignatura obligatòria i ser llengua vehicular és que en el primer cas només s'ensenya com a matèria, mentre que en el segon cas s'utilitza com a mitjà d'instrucció en altres assignatures.

Una radiotelevisió pública és important per a la difusió d'una llengua minoritzada perquè proporciona continguts en aquesta llengua, augmentant la seua visibilitat i ús en la societat.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua es va crear en 1998 amb l'objectiu de determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, així com promoure el seu ús i prestigi.